En cert sentit, jo retrobava en molts llocs de la geografia catalana la persona de Verdaguer. A Folgueroles la casa on va néixer i créixer en un ambient familiar i catòlic, a la masia de Can Tona on feia d'ensenyant al menuts de la casa, el veig entrant al seminari de Vic, a Barcelona participant als jocs florals, a la ermita de Sant Jordi de Puigseslloses dient la seva primera missa. A Barcelona el torno a retorbar fent d'almoiner d'una familia molt benestant, també el retrobo navegant pels mars oberts a tots els continents, a la Gleva complint l'arrest que li fou imposat, retrobo les seves petjades pel Montseny, pel Canigó, per Prats de Molló, pel santuari del Mont, pel santuari del Far, pel Puigmal, per la Pica d'Estats i també a Vallvidrera on s'escolaren els seus últims alés de vida amb la mirada posada al seu estimat Montserrat. I sota el mateix cel que cobricela aquests llocs tan estimats per Ell i per nosaltres, recupero avui el record d'un gran poeta.
Va fer tantes coses i la seva obra és tan important que per això el trobem per tot arreu. Et felicito.
ResponEliminaNo podies triar millor tema pel teu escrit, m'ha agradat molt.
ResponElimina