Al començar el curs, dedicat a tú, vam llegir "NO EM DIC LAURA", que des de la primera pàgina em va captivar. Hagués volgut que no s'acabés mai... Però el vam acabar i vam tenir la sort de conviure per unes hores amb la teva germana, que en va fer més vives les pàgines del llibre. Ara estem llegint el "QUADERN D'ARAM", i amb sinceritat el primer capitol em va costar, però ara, a mida que hi he entrat, m'agrada moltíssim a la vegada que he descobert la història d'aquest poble tan maltractat.
MIS PENSAMIENTOS. MERCE CARDONA. Dice es la primera vez que entro en este blogs, y la vedad me ha encantado.
ResponEliminaSoy catalana, pero no domino su escritura, cosa que me entristece,..
Besos